Manual Debian Live

Sobre aquest manual

1. Sobre aquest manual

1.1 Per als impacients
1.2 Termes
1.3 Autors
1.4 Contribuir en aquest document
1.4.1 Aplicar canvis
1.4.2 Traducció

2. Sobre el Projecte Debian Live

2.1 Motivació
2.1.1 Què passa amb els sistemes vius actuals
2.1.2 Per què crear el nostre pròpi sistema viu?
2.2 Filosofia
2.2.1 Només paquets Debian sense modificacions de la secció "main"
2.2.2 Paquets del sistema viu sense cap configuració
2.3 Contacte

Usuari

3. Instaŀlació

3.1 Requeriments
3.2 Instaŀlació de live-build
3.2.1 Des del repositori de Debian
3.2.2 À partir del codi font
3.2.3 A partir d'instantànies
3.3 Instal.lació de live-boot i live-config
3.3.1 Des del repositori de Debian
3.3.2 À partir del codi font
3.3.3 A partir d'instantànies

4. Conceptes bàsics

4.1 Què és un sistema viu?
4.2 Primers passos: construcció d'una imatge ISO híbrida
4.3 Usar una imatge ISO híbrida en viu
4.3.1 Gravar una imatge ISO en un medi físic
4.3.2 Còpiar una imatge ISO híbrida en un dispositiu USB
4.3.3 Arrencar els medis en viu
4.4 Utilitzar una màquina virtual per fer proves
4.4.1 Provar una imatge ISO amb QEMU
4.4.2 Provar una imatge ISO amb virtualbox-ose
4.5 Construir una imatge HDD
4.6 Utilitzar una imatge HDD
4.6.1 Provar una imatge HDD amb Qemu
4.6.2 Utilitzar l'espai lliure en una memòria USB
4.7 Construir una imatge netboot
4.7.1 Servidor DHCP
4.7.2 Servidor TFTP
4.7.3 Servidor NFS
4.7.4 Com provar l'arrencada en xarxa
4.7.5 Qemu
4.7.6 VMWare Player

5. Descripció general de les eines

5.1 El paquet live-build
5.1.1 L'ordre lb config
5.1.2 L'ordre lb build
5.1.3 L'ordre lb clean
5.2 El paquet live-boot
5.3 El paquet live-config

6. Gestió d'una configuració

6.1 Gestionar canvis a la configuració
6.1.1 Per què utilitzar scripts auto? Què fan?
6.2 Utilitzar scripts auto d'exemple
6.3 Clonar una configuració publicada via Git

7. Personalització dels continguts

7.1 Configuració durant la construcció vs. durant l'arrencada
7.2 Etapes de la construcció
7.3 Suplementar lb config amb fitxers
7.4 Tasques de personalització

8. Personalització de la instaŀlació de paquets

8.1 Fonts dels paquets
8.1.1 Distribució, zones d'arxiu i mode
8.1.2 Miralls de distribució
8.1.3 Miralls de distribució utilitzats en temps de construcció
8.1.4 Miralls de distribució utilitzats en temps d'execució
8.1.5 Repositoris addicionals
8.2 Selecció dels paquets a instaŀlar
8.2.1 Llistes de paquets
8.2.2 Using metapackages
8.2.3 Llistes locals de paquets
8.2.4 Llistes locals de paquets per l'etapa binary
8.2.5 Generar llistes de paquets
8.2.6 Ús de condicionals dins de les llistes de paquets
8.2.7 Tasques d'escriptori i llenguatge
8.3 Instaŀlació de paquets modificats o de tercers
8.3.1 Fer servir packages.chroot per instaŀar paquets personalitzats
8.3.2 Fer servir un repositori APT per instaŀlar paquets personalitzats
8.3.3 Paquets personalitzats i APT
8.4 Configurar APT en temps de construcció
8.4.1 Seleccionar apt o aptitude
8.4.2 L'ús d'un proxy amb APT
8.4.3 Tweaking APT to save space
8.4.4 Passar opcions per a apt o aptitude
8.4.5 APT pinning

9. Personalització dels continguts

9.1 Includes
9.1.1 Live/chroot local includes
9.1.2 Binary local includes
9.2 Scripts ganxo (Hooks)
9.2.1 Live/chroot local hooks
9.2.2 Scripts ganxo durant l'arrencada
9.2.3 Binary local hooks
9.3 Preconfiguració de les preguntes de Debconf

10. Personalització dels comportaments en temps d'execució

10.1 Personalitzar l'usuari en viu
10.2 Personalització de l'entorn local i el llenguatge
10.3 Persistència
10.3.1 El fitxer live-persistence.conf
10.3.2 Utilitzar més d'un magatzem de persistència

11. Customizing the binary image

11.1 Bootloader
11.2 ISO metadata

12. Customizing Debian Installer

12.1 Types of Debian Installer
12.2 Customizing Debian Installer by preseeding
12.3 Customizing Debian Installer content

Projecte

13. Reporting bugs

13.1 Known issues
13.2 Rebuild from scratch
13.3 Use up-to-date packages
13.4 Collect information
13.5 Isolate the failing case if possible
13.6 Use the correct package to report the bug against
13.6.1 At build time whilst bootstrapping
13.6.2 At build time whilst installing packages
13.6.3 At boot time
13.6.4 At run time
13.7 Do the research
13.8 Where to report bugs

14. Coding Style

14.1 Compatibility
14.2 Indenting
14.3 Wrapping
14.4 Variables
14.5 Miscellaneous

15. Procedures

15.1 Udeb Uploads
15.2 Major Releases
15.3 Point Releases
15.3.1 Last Point Release of a Debian Release
15.3.2 Point release announcement template

Exemples

16. Examples

16.1 Using the examples
16.2 Tutorial 1: A standard image
16.3 Tutorial 2: A web browser utility
16.4 Tutorial 3: A personalized image
16.4.1 First revision
16.4.2 Second revision
16.5 A VNC Kiosk Client
16.6 A base image for a 128M USB key
16.7 A localized KDE desktop and installer

Apèndix

17. Style guide

17.1 Guidelines for authors
17.1.1 Linguistic features
17.1.2 Procedures
17.2 Guidelines for translators
17.2.1 Translation hints

Manual Debian Live

Usuari

4. Conceptes bàsics

Aquest capítol conté una breu descripció del procés de construcció i les instruccions per a l'ús dels tres tipus d'imatge més comunes. El tipus d'imatge més versàtil iso-hybrid es pot utilitzar en una màquina virtual, en medis òptics o qualsevol altre dispositiu d'emmagatzematge USB portàtil. En certs casos especials, com ara l'ús de la persistència, el tipus hdd pot ser el més adequat per als dispositius USB. El capítol acaba amb instruccions per a la construcció d'una imatge tipus net, que és una mica més complicat a causa de la configuració necessària en el servidor. Aquest és un tema una mica avançat per a algú que no està familiaritzat ja amb l'arrencada en xarxa, però s'inclou aquí perquè un cop que la configuració es porta a terme, es tracta d'una forma molt convenient per provar i desplegar imatges per a l'arrencada en xarxa local sense la molèstia de tractar amb els dispositius de les imatges.

Al llarg del capítol, sovint es fa referència als noms dels fitxers produïts per defecte per live-build. Si es descarrega una imatge prefabricada, els noms dels fitxers poden ser direrents.

4.1 Què és un sistema viu?

Un sistema viu és un sistema operatiu que arrenca en un equip des d'un dispositiu extraïble, com un CD-ROM o una memòria USB o des d'una xarxa, a punt per fer servir sense cap tipus d'instaŀlació en la unitat(s) habitual(s), amb una configuració automàtica feta en temps d'execució (veure Termes).

Amb Debian Live, és un sistema operatiu Debian GNU/Linux, construït per una de les arquitectures suportades (actualment amd64, i386 powerpc i sparc). Conté les següents parts:

  • Imatge del nucli Linux, generalment s'anomena vmlinuz*
  • Imatge del disc RAM inicial (initrd): un disc RAM configurat per a l'arrencada de Linux, que conté els mòduls que possiblement es necessitaran per muntar la imatge del sistema i algunes seqüències d'ordres per fer-ho.
  • Imatge del sistema: Imatge del sistema de fitxers del sistema operatiu. Normalment, s'utilitza un sistema de fitxers comprimit SquashFS per minimitzar la mida de la imatge Debian Live. Tenir en compte que és de només lectura. Així, durant l'arrencada, el sistema Debian Live utilitzarà el disc RAM i un mecanisme de "unió" per permetre l'escriptura de fitxers en el sistema en funcionament. No obstant això, totes les modificacions es perdran en tancar si no és que s'utilitza la persistència opcional (vegeu Persistència).
  • Carregador d'arrencada : Una petita peça de codi dissenyat per arrencar des del medi triat, possiblement presentant un indicador d'arrencada o un menú per permetre la selecció d'opcions/configuració. Carrega el nucli del Linux i el seu initrd per funcionar amb un sistema de fitxers del sistema associat. Es poden utilitzar diverses solucions, en funció dels medis de destinació i el format del sistema de fitxers que conté els components esmentats anteriorment: isolinux per arrencar des de CD o DVD en format ISO9660, syslinux per una unitat USB o HDD que s'iniciarà des de particions VFAT, extlinux per particions ext2/3/4 i btrfs, pxelinux per PXE netboot, GRUB per particions ext2/3/4, etc
  • Es pot utilitzar live-build per construir la imatge del sistema amb especificacions pròpies, configurar un nucli de Linux, el initrd, i un carregador d'arrencada per executar-los, tot això en un format depenent dels dispositius (imatge ISO9660, imatge de disc, etc.)

    4.2 Primers passos: construcció d'una imatge ISO híbrida

    Independentment del tipus d'imatge, s'haurà de fer els mateixos passos bàsics per construir una imatge cada vegada. Com a primer exemple, executar la següent seqüència d'ordres live-build per crear una imatge ISO híbrida de base que conté només el sistema estàndard de Debian sense X.org. És adequat per gravar en un CD o DVD, i també per copiar en una memòria USB.

    En primer lloc, executar l'ordre lb config. Això crearà una jerarquia «config/» en el directori actual per ser utilitzada per altres ordres:

    $ lb config

    Aquí no es passa cap paràmetre a lb config, per tant s'utilitzaran les opcions per defecte. Veure L'ordre lb config per més detalls.

    Ara que la jerarquia «config/» ja existeix, crear la imatge amb l'ordre lb build:

    # lb build

    Aquest procés tardarà una mica, depenent de la velocitat de la connexió de la xarxa. Quan hagi acabat, ha d'haver un fitxer imatge binary.hybrid.iso, a punt per ser utilitzar, en el directori actual.

    4.3 Usar una imatge ISO híbrida en viu

    Després de la construcció o la descàrrega d'una imatge ISO híbrida, que pot ser obtinguda a ‹http://www.debian.org/CD/live/›, el següent pas habitual és preparar els dispositius per a l'arrencada, ja sigui medis òptics com un CD-R(W) o DVD-R(W) o una memòria USB.

    4.3.1 Gravar una imatge ISO en un medi físic

    Gravar una imatge ISO és fàcil. Simplement cal instaŀlar i utilitzar wodim des de la línia d'ordres per gravar la imatge. Per exemple:

    # apt-get install wodim

    $ wodim binary.hybrid.iso

    4.3.2 Còpiar una imatge ISO híbrida en un dispositiu USB

    Les imatges ISO preparades amb l'ordre isohybrid, com les imatges binàries del tipus iso-hybrid produïdes per defecte és poden copiar directament a una memòria USB utilitzant el programa dd o un altre d'equivalent. Connectar una memòria USB amb una mida prou gran per al fitxer de la imatge i determinar quin dispositiu és, que d'ara endavant annomenarem ${USBSTICK}. Aquest és el dispositiu de la memòria com per exemple /dev/sdb, no una partició, com ara /dev/sdb1! Es pot trobar el nom del dispositiu correcte mirant la sortida de dmesg després de connectar la memòria usb o encara millor, ls -l /dev/disk/by-id.

    Quan s'estigui segur de tenir el nom del dispositiu correcte, utilitzar l'ordre dd per a copiar la imatge a la memòria. Fent això es perdran definitivament tots els continguts anteriors de la memòria usb!

    $ dd if=binary.hybrid.iso of=${USBSTICK}

    4.3.3 Arrencar els medis en viu

    La primera vegada que s'arrenqui els medis en viu, ja sigui des de CD, DVD, memòria USB, o PXE, pot ser necessaria alguna petita configuració al BIOS del ordinador en primer lloc. Atès que les BIOS varien molt en les seves funcions i dreceres de teclat, no podem entrar en el tema en profunditat aquí. Algunes BIOS proporcionen una tecla per obrir un menú de dispositius d'arrencada, que és la manera més fàcil si es troba disponible al sistema. En cas contrari, cal entrar al menú de configuració del BIOS i canviar l'ordre d'arrencada per situar el dispositiu del sistema en viu abans que el dispositiu d'arrencada normal.

    Després d'arrencar des del dispositiu, es veurà un menu d'inici. S'ha de prémer «entrer» i el sistema s'iniciarà amb l'entrada Live i les seves opcions per defecte. Per obtenir més informació sobre les opcions d'arrencada, llegir la «ajuda» (help) al menú i també les pàgines del manual de live-boot i live-config que es troben dins del sistema en viu.

    Suposant que s'ha seleccionat Live i s'ha arrencat una imatge d'escriptori per defecte, després que els missatges d'arrencada hagin passat s'haurà iniciat una sessió com a usuari user i es veurà un escriptori, a punt per ser utilitzat. Si s'ha arrencat una imatge de la consola només, com les imatges preconfigurades standard o rescue s'iniciarà una sessió com a usuari user i es veurà el indicador de la shell, a punt per ser utilitzat.

    4.4 Utilitzar una màquina virtual per fer proves

    Pot ser un gran estalvi de temps per al desenvolupament d'imatges en viu executar-les en una màquina virtual (VM). Això no està exempt d'advertiments:

  • L'execució d'una màquina virtual requereix de suficient memòria RAM, tant per al sistema operatiu convidat i l'amfitrió i es recomana una CPU amb maquinari amb suport per a la virtualització.
  • Hi ha algunes limitacions inherents a l'execució en una màquina virtual, per exemple, rendiment de vídeo pobre, opcions limitadades de maquinari emulat.
  • En el desenvolupament per a un maquinari específic, no hi ha substitut per al propi maquinari.
  • De tant en tant hi ha errors que només sorgeixen durant l'execució en una màquina virtual. En cas de dubte, comprovar la imatge directament al maquinari.
  • Sempre que es pugui treballar dins d'aquestes limitacions, examinar el programari de màquina virtual disponible i triar un que sigui adequat per a les necessitats pròpies.

    4.4.1 Provar una imatge ISO amb QEMU

    La màquina virtual més versàtil dins Debian és QEMU. Si el processador té suport de maquinari per a la virtualització, utilitzar el paquet qemu-kvm; la descripció del paquet qemu-kvm enumera breument els requeriments.

    Primer, instaŀlar qemu-kvm si el processador ho suporta. Si no, instaŀlar qemu, en aquest cas el nom del programa és qemu en lloc de kvm en els exemples següents. El paquet qemu-utils també és valuós per a la creació d'imatges de disc virtuals amb qemu-img.

    # apt-get install qemu-kvm qemu-utils

    Arrencar una imatge ISO és senzill:

    $ kvm -cdrom binary.hybrid.iso

    Veure les pàgines del manual per a més detalls

    4.4.2 Provar una imatge ISO amb virtualbox-ose

    Per provar la ISO amb virtualbox-ose:

    # apt-get install virtualbox-ose virtualbox-ose-dkms

    $ virtualbox

    Crear una nova màquina virtual, canviar els paràmetres d'emmagatzematge per utilitzar binary.hybrid.iso com unitat de CD/DVD i arrencar la màquina.

    Nota: Per provar sistemes vius que contenen X.org amb virtualbox-ose, segurament es assenyat incloure el paquet del driver VirtualBox X.org, virtualbox-ose-guest-x11, en la configuració de live-build. En cas contrari, la resolució es limita a 800x600.

    $ echo virtualbox-ose-guest-x11 >> config/package-lists/my.list.chroot

    4.5 Construir una imatge HDD

    Construir una imatge HDD és similar a una ISO híbrida en tots els aspectes, excepte que s'especifiqua -b hdd que el nom del fitxer resultant és binary.img i que no es pot gravar en medis òptics. És adequada per arrencar des de dispositius USB, discs durs USB, i altres dispositius d'emmagatzematge portàtils. Normalment, una imatge ISO híbrida es pot utilitzar per aquest propòsit en el seu lloc, però si el BIOS no maneja adequadament les imatges híbrides, o es desitja utilitzar l'espai lliure en els medis per a algun propòsit, com una partició per a la persistència, cal una imatge HDD.

    Nota: si s'ha creat una imatge ISO híbrida amb l'exemple anterior, s'haurà de netejar el directori de treball amb l'ordre lb clean (veure L'ordre lb clean):

    # lb clean --binary

    Executar l'ordre lb config com abans, excepte que aquesta vegada especificant el tipus d'imatge HDD:

    $ lb config -b hdd

    Ara construir la imatge amb l'ordre lb build:

    # lb build

    Quan la construcció acabi, hauria d'haver un fitxer binary.img al directori actual.

    4.6 Utilitzar una imatge HDD

    La imatge binària generada conté una partició VFAT i el carregador d'arrencada syslinux, llestos per ser escrits directament a una memòria USB. Donat que l'ús d'una imatge HDD és com utilitzar una imatge ISO híbrida en un USB, seguir les instruccions de Usar una imatge ISO híbrida en viu, però amb el nom de fitxer binary.img en lloc de binary.hybrid.iso.

    4.6.1 Provar una imatge HDD amb Qemu

    Primer, instaŀlar qemu com s'ha descrit anteriorment a Provar una imatge ISO amb QEMU. A continuació, executar kvm o qemu, segons la versió instaŀlada al sistema amfitrió, especificant binary.img com a primer disc dur.

    $ kvm -hda binary.img

    4.6.2 Utilitzar l'espai lliure en una memòria USB

    Per poder utilitzar l'espai que queda lliure després de copiar binary.img en un dispositiu USB, utilitzar una eina de particionament com gparted o parted per crear una nova partició. La primera partició serà utilitzada pel sistema Debian Live.

    # gparted ${USBSTICK}

    Després de crear la partició, on ${PARTITION} és el nom de la partició, com ara /dev/sdb2, s'ha de crear un sistema de fitxers. Una opció possible seria ext4.

    # mkfs.ext4 ${PARTITION}

    Nota: Si es vol utilitzar l'espai addicional amb Windows, pel que sembla, aquest sistema operatiu normalment no pot accedir a altres particions més que a la primera. Algunes solucions a aquest problema han estat discutides a la nostra llista de correu, però sembla que no hi ha respostes fàcils.

    Recordar: Cada vegada que s'instaŀli una nova binary.img al dispositiu, es perdran totes les dades perquè la taula de particions se sobreescriu amb el contingut de la imatge, de manera que es assenyat fer una còpia de seguretat de la partició addicional per restaurar les dades de nou després d'actualitzar la imatge en viu.

    4.7 Construir una imatge netboot

    La següent seqüència d'ordres crearà una imatge netboot bàsica que conté el sistema estàndard de Debian sense X.org. És adequada per a l'arrencada en xarxa.

    Nota: si s'ha realitzat algun dels exemples anteriors, s'haurà de netejar el directori de treball amb l'ordre lb clean:

    # lb clean --binary

    Executar l'ordre següent per configurar la imatge per arrencar en xarxa:

    $ lb config -b net --net-root-path "/srv/debian-live" --net-root-server "192.168.0.1"

    A diferència de les imatges ISO i HDD, l'arrencada en xarxa no serveix el sistema de fitxers al client, per tant els fitxers han de ser servits a través de NFS. Les opcions --net-root-path y --net-root-server especifiquen la ubicació i el servidor, respectivament, del servidor NFS on es troba la imatge de sistema de fitxers a l'hora d'arrencar. Assegurar-se que aquests s'ajusten als valors adequats per la xarxa i el servidor pròpis.

    Ara construir la imatge amb l'ordre lb build:

    # lb build

    En l'arrencada en xarxa, el client executa una petita peça de programari que normalment es troba a la EPROM de la targeta Ethernet. Aquest programa envia una petició DHCP per obtenir una adreça IP i la informació sobre què fer a continuació. Per regla general, el següent pas és aconseguir un carregador d'arrencada de més alt nivell a través del protocol TFTP. Podria ser GRUB, pxelinux o fins i tot arrencar directament a un sistema operatiu com Linux.

    Per exemple, si es descomprimeix el arxiu binary.netboot.tar.xz generat al directori /srv/debian-live, es trobarà la imatge del sistema de fitxers a live/filesystem.squashfs i el nucli, initrd i carregador d'arrencada pxelinux a tftpboot/debian-live/i386.

    Ara hem de configurar els tres serveis al servidor per l'arrencada en xarxa: el servidor DHCP, servidor TFTP i el servidor NFS.

    4.7.1 Servidor DHCP

    S'ha de configurar el servidor DHCP de la xarxa per assegurar-se que dona una adreça IP per al client del sistema d'arrencada en xarxa, i per anunciar la ubicació del carregador d'arrencada PXE.

    Heus aquí un exemple per servir d'inspiració, escrit per al servidor ISC DHCP isc-dhcp-server al fitxer de configuració /etc/dhcp/dhcpd.conf:

    # /etc/dhcp/dhcpd.conf - configuration file for isc-dhcp-server

    ddns-update-style none;

    option domain-name "example.org";
    option domain-name-servers ns1.example.org, ns2.example.org;

    default-lease-time 600;
    max-lease-time 7200;

    log-facility local7;

    subnet 192.168.0.0 netmask 255.255.255.0 {
       range 192.168.0.1 192.168.0.254;
       next-server servername;
       filename "pxelinux.0";
    }

    4.7.2 Servidor TFTP

    Aquest serveix el nucli i el disc ram inicial per al sistema en temps d'execució.

    S'ha d'instaŀlar el paquet tftpd-hpa. Aquest pot servir tots els arxius continguts dins d'un directori arrel, per regla general /srv/tftp. Perquè es serveixen els arxius dins de /srv/debian-live/tftpboot, s'ha d'executar com a root la següent ordre:

    # dpkg-reconfigure -plow tftpd-hpa

    i omplir el nou directori del servidor tftp quan ho hàgim de fer.

    4.7.3 Servidor NFS

    Un cop l'ordinador ha descarregat, ha arrencat el nucli de Linux i ha carregat el initrd, intentarà muntar la imatge del sistema de fitxers en viu a través d'un servidor NFS.

    S'ha d'instaŀlar el paquet nfs-kernel-server

    Llavors, fer que la imatge del sistema de fitxers estigui disponible a través de NFS afegint una línia com la següent a /etc/exports:

    /srv/debian-live *(ro,async,no_root_squash,no_subtree_check)

    i informar al servidor NFS sobre aquesta nova exportació amb la següent ordre:

    # exportfs -rv

    La configuració d'aquests tres serveis pot ser una mica difícil. És possible que es necessiti una mica de paciència per aconseguir que tots tres funcionin plegats. Per obtenir més informació, veure el wiki de syslinux a ‹http://syslinux.zytor.com/wiki/index.php/PXELINUX› o la secció TFTP Net Booting al Manual del Instaŀlador de Debian a ‹http://d-i.alioth.debian.org/manual/en.i386/ch04s05.html›. Això pot ajudar, ja que els seus processos són molt similars.

    4.7.4 Com provar l'arrencada en xarxa

    La creació d'imatges d'arrencada en xarxa es fa fàcil amb la màgia de live-build, però provar les imatges en màquines físiques pot costar molt de temps.

    Per fer la nostra vida més fàcil, podem utilitzar la virtualització. Hi ha dues solucions.

    4.7.5 Qemu

  • Instaŀlar qemu, bridge-utils, sudo.
  • Editar /etc/qemu-ifup:

    #!/bin/sh
    sudo -p "Password for $0:" /sbin/ifconfig $1 172.20.0.1
    echo "Executing /etc/qemu-ifup"
    echo "Bringing up $1 for bridged mode..."
    sudo /sbin/ifconfig $1 0.0.0.0 promisc up
    echo "Adding $1 to br0..."
    sudo /usr/sbin/brctl addif br0 $1
    sleep 2

    Descarregar o crear un grub-floppy-netboot (al svn).

    Llançar qemu amb "-net nic,vlan=0 -net tap,vlan=0,ifname=tun0"

    4.7.6 VMWare Player

  • Instaŀlar VMWare Player (edició gratuïta «free as in beer»)
  • Crear un directory PXETester amb un fitxer de text dins anomenat pxe.vwx
  • Enganxar aquest text dins:
  • #!/usr/bin/vmware
    config.version = "8"
    virtualHW.version = "4"
    memsize = "512"
    MemAllowAutoScaleDown = "FALSE"

    ide0:0.present = "FALSE"
    ide1:0.present = "FALSE"
    floppy0.present = "FALSE"
    sound.present = "FALSE"
    tools.remindInstall = "FALSE"

    ethernet0.present = "TRUE"
    ethernet0.addressType = "generated"

    displayName = "Test Boot PXE"
    guestOS = "other"

    ethernet0.generatedAddress = "00:0c:29:8d:71:3b"
    uuid.location = "56 4d 83 72 5c c4 de 3f-ae 9e 07 91 1d 8d 71 3b"
    uuid.bios = "56 4d 83 72 5c c4 de 3f-ae 9e 07 91 1d 8d 71 3b"
    ethernet0.generatedAddressOffset = "0"

  • Es pot jugar amb aquest fitxer de configuració (per exemple, canviar el limit de memòria a 256)
  • Fer doble clic sobre aquest fitxer (o executar VMWare player i seleccionar aquest fitxer).
  • Quan està en execució només cal prémer «espai» si sorgeix aquella pregunta estranya ...